Mot rera mot

MOT RERA MOT

Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,
mentre la gent dormia ja, el pessebre,
amb palpadores mans de cec, absort,
posava tous de molsa humida als junts
dels suros nets i veia clar paisatge.

Ara que intento, vell i pobre, fer,
desconhortat, nit closa ja, el poema,
bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rera mot, i miro la tenebra.

 

 

 

COMENTARI:

 

La faceta mel·lancolica d'aquest poema cap al temps perdut a sigut el principal motiu que ha fet que l'escollis.

La visió trista d'una infància ja perduda en el temps, i del record que en pot quedar d'aquesta són els aspectes més rellevants del poema per a mi.

Joan Vinyoli retracta una faceta molt tipíca de les persones: la memoria o record del passat amb tristor

 

És per això que aquest poema m'ha semblat prou interesant