Candilejas agónicas (Ball Robat)
El text analitzat és un article d’opinió escrit per Joan Oliver, sota el pseudònim de Jonás. Aquest va escriure variats articles d’opinió per a diaris i revistes durant la seva vida.
“Más o menos. Candilejas agónicas”, va ser publicat a la revista Destino número 931 l’11 de juny del 1955.En aquest L’autor fa una crítica al teatre català de l’època i tot seguit es mostra un resum de les seves idees principals sobre aquesta qüestió:
Joan Oliver inicia el seu article fent referència a la situació de decadència en la que es troba el teatre català. Diu que no hi ha nous actors, directors i obres i això fa que aquest gènere decaigui en favor del cinema.
L’autor ens diu que aquesta situació ve provocada per l’aparició del cinematògraf que representa la novetat d’entreteniment del moment i que en quasi tots els aspectes és igual que el teatre o fins i tot superior
Però tot i això l’autor prefereix el teatre ja que disposa de l’emoció de veure’l en directe. Per desgràcia, la massa no aprecia aquests petits detalls i es fàcil de manipular i no disposa d’uns gustos definits i clars i és sol adaptar a la majoria. I proporcionar així negoci als empresaris del cinema.
El teatre, per tant, era només el gènere de referència per a les minories. L’autor es mostra optimista amb aquestes minories ja que segons ell són els veritables visionaris i líders.
El principal problema que no permetia millorar el gènere teatral era segons l’autor la falta de mitjans i recursos i de l’egoisme individual dels empresaris dramaturgs per obtenir mès beneficis creant teatre comercial, no considerat segons l’autor com a teatre.
Oliver confia en que les minories que ell tant aprecia seran les que faran sortir el teatre de la situació d’estancament que viuen per tornar a aconseguir que el teatre es faci per el públic que gaudeixi d’ell. Per això, demana que algú prou ric per finançar una sala de teatre i que no tingui afany de guanyar molts diners inverteixi en una moderna sala ja que amb aquest art no et fas ric, però enriqueixes la cultura. Esperança, és l’única cosa que podien posseir aquells enamorats del teatre de l’època.
Així podem observar la mentalitat romàntica i mel·lancolica de Joan Oliver respecte aquest gènere antiquíssim.
1 comentario
David Cos -
Hem de publicar amb un color de lletra que es pugui llegir sense dificultat.