Poema de Joan Salvat Papasseit

 

DÓNA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluuens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

 

COMENTARI:

El motiu per el qual he escollit aquest poema entre molts d'altres poemes, ha esta el sentiment que aquest escampava. L'amor com sentiment poderos que uneix o enforteix la relació de dos amants; l'amor com a protector de la persona estimada i com a arma infalible; l'amor com forma de viure dels amants.

Papasseit expressa el sentiment amoròs d'una manera molt delicada i innocent és per aquest motiu pel qual he triat el poema Dona'm la mà.