Joan Salvat Papasseit

Paisatge

PAISATGE

Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
mira's a l'aigua d'un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.

Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per 'quí
cada filera pren tot d'una
l'aire d'emprendre un nou destí.

 

 

 

Comentari:

He triat aquest poema perquè és un dels seus pocs poemes que no és de temàtica amorosa. A diferencia de la gran majoria dels seus poemes, aquest té una funcionalitat més descriptiva amb la realitat

El poem descriu un paisatge de nit del Pirineu, mentres neva. Parla de cada apecte d'aquest paratge: la vegetació, la fauna, el temps... Ho fa fent una metàfora de com a fecta la neu al paisatge i com canvien tots els aspectes que el formen quan aquesta cau del cel. També fa referència al gran nombre d'arbres que hi ha. Els anomena soldats perquè són alts i forts com els d'un exèrcit, el de la lluna que banya tot el paisatge.

La bellesa del poema rau en la fina descripció que l'autor fa d'un paisatge d'alta muntanya. La grandesa i antiguitat d'aquesta i alhora la pau i tranquilitat en que es troba.

 

 

Poema de Joan Salvat Papasseit

 

DÓNA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluuens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

 

COMENTARI:

El motiu per el qual he escollit aquest poema entre molts d'altres poemes, ha esta el sentiment que aquest escampava. L'amor com sentiment poderos que uneix o enforteix la relació de dos amants; l'amor com a protector de la persona estimada i com a arma infalible; l'amor com forma de viure dels amants.

Papasseit expressa el sentiment amoròs d'una manera molt delicada i innocent és per aquest motiu pel qual he triat el poema Dona'm la mà.

 

Joan Salvat Papasseit

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 1894 - 1924), poeta. Signà la seva obra amb el nom de Joan Salvat-Papasseit, aglutinant tots dos cognoms.

Al 1914 va começar a treballar com a bibliotecari de l'Ateneu Enciclopèdic Popular

Cap al 1915 començà a col·laborar, en castellà, a Justicia Social de Reus i, en castellà i català, a Sabadell Federal, on publicà una sèrie d'articles d'ideologia llibertària que signà amb el pseudònim de Gorkiano, per l'admiració que sentia per Màxim Gorki. Els articles en castellà formen dos llibres, Humo de fábrica i Glosas de un socialista. També publicà la «fulla de subversió espiritual» Un Enemic del Poble (nom pres del títol d'una obra de teatre d'Ibsen), que sortí fins al 1919.

Des del 1919 fou un escriptor totalment en català.

Fou un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda. Va ser influït pels cal·ligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti, notablement en els seus primers llibres, on és palesa l'atracció que en els futuristes provocaven els invents: el telègraf, les ones hertzianes, el tramvia, etcètera.

Desenvolupà una línia lírica que l'acosta a la poesia popular -la cançó- i a l'evolució que va portar a terme part del moviment noucentista, amb el qual manté més relacions que les esperades.

El llibre El poema de La rosa als llavis ha estat qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. Joan Salvat-Papasseit és potser el poeta que ha tractat el sexe i l'erotisme d'una manera més neta.

Morí de tuberculosi als trenta anys. El seu estat de salut es veu reflectit sobretot en els poemes «Tot l'enyor de demà» (de L'irradiador del Port i les gavines), que tracta el tema del malalt que té ganes de llevar-se, i «L'ofici que més m'agrada» (d'Óssa Menor), on, impedit per al treball físic, exposa la bellesa de cinc oficis.

Molts dels seus poemes han estat musicats, entre d'altres, per Eduard Toldrà, Rafael Subirachs, Guillermina Motta, Ovidi Montllor, Feliu Ventura i, sobretot, Joan Manuel Serrat. Aquest darrer també li dedicà la «Cançó per a Joan Salvat-Papasseit», on mesclava textos propis amb els del poeta: «I no sóc modest i estic enamorat d'aquests ulls meus petits...»