Paisatge

PAISATGE

Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
mira's a l'aigua d'un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.

Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per 'quí
cada filera pren tot d'una
l'aire d'emprendre un nou destí.

 

 

 

Comentari:

He triat aquest poema perquè és un dels seus pocs poemes que no és de temàtica amorosa. A diferencia de la gran majoria dels seus poemes, aquest té una funcionalitat més descriptiva amb la realitat

El poem descriu un paisatge de nit del Pirineu, mentres neva. Parla de cada apecte d'aquest paratge: la vegetació, la fauna, el temps... Ho fa fent una metàfora de com a fecta la neu al paisatge i com canvien tots els aspectes que el formen quan aquesta cau del cel. També fa referència al gran nombre d'arbres que hi ha. Els anomena soldats perquè són alts i forts com els d'un exèrcit, el de la lluna que banya tot el paisatge.

La bellesa del poema rau en la fina descripció que l'autor fa d'un paisatge d'alta muntanya. La grandesa i antiguitat d'aquesta i alhora la pau i tranquilitat en que es troba.