CONSOL

 

Mira, mira bé, 
mira amb la punta dels dits, 
mira amb els ulls entelats, 
mira amb el nas, 
diu escolta, 
diu escolta, mira i tasta, 
ei, 
mira amb les teves paraules 
i així amb tots sis senys mirant, 

sis dreceres, tot sorgeix 
d'un sol centre, mirador, 
torre solitària, runa, 

si no estàs mort, si t´hi veus, 
ja saps què et toca, el senyal 
de trompa, mirall o drap 
que esqueixa la boira 

 

 

COMENTARI DEL POEMA:

El motiu principal pel qual me decidit en escollir aquest poema entre el gran ventall de poemes d’Enric Casasses a estat per l’atenció que ma provocat l’ús continuat del verb mirar. L’ús d’aquest “mira” per referir-se al fer servir els diversos sentits i capacitats de percepció de l’home per entendre la realitat . Les sis dreceres que l’autor ens defineix són purament les sis grans capacitats i sentits que fan diferenciar l’home dels elements inerts.