Enric Casasses

LLOSA

 

A vora de quin mar podré sentir-te amor 
si et tinc aquí a tres pams i només noto 
la llosa del meu cor i el meu silenci? 

No hi ha cap mar que pugui fer-nos 
de mare quan dormim, 
cap mar ens donarà la mà 

(i quan vaig procurar tirar-me al buit 
el buit es va apartar 
i em vaig clavar la patacada 

la de la cicatriu que només tu 
me l'has sabut llegir 
i diu "no hi ha cap mar... 

COMENTARI DEL POEMA:

 

La llosa com a element que obstaculitza l’amor e impedeix que sorgeixi el sentiment entre dos éssers. La llosa que segons Enric Casasses li bloqueja el cor i li otorga el fred silenci. També ressalta la part en que l’autor parla de la seva caiguda al buit frustrada per aquest mateix.

El desampar creat per la figura del mar com a tal i la impotència que aquest crea en l’autor d’una manera molt subjectiva e intima.

CONSOL

 

Mira, mira bé, 
mira amb la punta dels dits, 
mira amb els ulls entelats, 
mira amb el nas, 
diu escolta, 
diu escolta, mira i tasta, 
ei, 
mira amb les teves paraules 
i així amb tots sis senys mirant, 

sis dreceres, tot sorgeix 
d'un sol centre, mirador, 
torre solitària, runa, 

si no estàs mort, si t´hi veus, 
ja saps què et toca, el senyal 
de trompa, mirall o drap 
que esqueixa la boira 

 

 

COMENTARI DEL POEMA:

El motiu principal pel qual me decidit en escollir aquest poema entre el gran ventall de poemes d’Enric Casasses a estat per l’atenció que ma provocat l’ús continuat del verb mirar. L’ús d’aquest “mira” per referir-se al fer servir els diversos sentits i capacitats de percepció de l’home per entendre la realitat . Les sis dreceres que l’autor ens defineix són purament les sis grans capacitats i sentits que fan diferenciar l’home dels elements inerts.

 

Enric Casasses

 

Enric Casasses (Barcelona, 1951) és un poeta, rapsode i traductor. Ha portat una vida molt nòmada, vivint a Barcelona, l'Escala, Tenerife, Montpeller, Nottingham a Llumessanes, Berlín i finalment, el 1997, tornant a Barcelona. També ha treballat per editorials de traductor. Els seus primers llibres daten de principis dels 70, amb el temps ha anat assolint cert reconeixement dins el panorama poètic català.

És un transgressor en comparació amb altres poetes. Els seus espectaculars recitals han contribuït a la vivència de la poesia fora dels llibres. Es caracteritza per utilitzar una poesia molt sonora, jugant amb els fonemes. Normalment les seves creacions parteixen d'una idea concreta per transformar-la i donar-li una visió particular.

La seva obra mostra influències molt heterogènies; de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc; el crític Manuel Guerrero ha dit que el considera hereu "del verb poderòs d'autors com Salvat-Papasseit, Foix, Brossa, Vinyoli o Ferrater". El mateix Casasses s'ha confessat tributari i admirador d'autors com Víctor Català, Mercè Rodoreda o Fages de Climent.

El seu primer llibre el publica el 1973, titulat La bragueta encallada. Durant els anys següents segueix escrivint, però no és fins el 1991 que publica la seva segona obra, titulada La cosa aquella, obra que rep el premi Crítica Serra d'Or i el 1993 el Premi de la Crítica de poesia catalana per No hi érem. És aleshores quan comença a entrar al circuit comercial.