La pantera "Der Panther" (poema de Rilke)

 

LA PANTERA

     París, Jardin des Plantes

Té el seu esguard tan fatigat de veure
passar els barrots, que ja res no reté.
És com si mil barrots tan sols hi hagués
i fora d'ells els món ja no existís.

El mòrbid caminar de forts passos flexibles
que gira en cercles molt i molt petits,
és tal com una dansa de força al volt d'un centre
on es dreça atordit un gran voler.

Només a voltes el teló de la pupil·la
s'alça sense remor. Hi entra una imatge i va
creuant la calma tensa dels seus membres
fins que en atènyer el cor deixa de ser.

                    (Trad. Joan Vinyoli)

 

Der Panther

Im Jardin des Plantes, Paris

Sein Blick ist vom Vorübergehn der Stäbe
so müd geworden, dass er nichts mehr hält.
Ihm ist, als ob es tausend Stäbe gäbe
und hinter tausend Stäben keine Welt.

Der weiche Gang geschmeidig starker Schritte,
der sich im allerkleinsten Kreise dreht,
ist wie ein Tanz von Kraft um eine Mitte,
in der betäubt ein großer Wille steht.

Nur manchmal schiebt der Vorhang der Pupille
sich lautlos auf -. Dann geht ein Bild hinein,
geht durch der Glieder angespannte Stille -
und hört im Herzen auf zu sein.

Rainer Maria Rilke, 6.11.1902, Paris

 

 

 

COMENTARI:

Rilke, ens vol descriure amb el seu poema el que suposa l’engabiament. Aquesta privació de llibertat ens la mostra per mitjà de la figura de la pantera.

Un animal salvatge, lliure, ferotge, àgil i equilibrat.

La delicadesa de les formes de l’animal contrasta amb la fredor dels barrots que el reten, i de com aquests en retenen les intencions i alhora els somnis.

Així crec que Rilke utilitzava la pantera per a mostrar-nos una metàfora del que pot provocar la privació de llibertat en un home.

L’ésser humà vol ser lliure i autònom, així com els animals que no poden viure engabiats o empresonat.

L’interior (empresonament) fred, obscur e inflexible, xoca contra la naturalitat, calidesa i fluïdesa de l’exterior (llibertat).

 

He triat aquest poema perquè trobo que és realment interessant parlar de temes com ara la privació de llibertat o no d’un ésser humà o d’un animal.

El patiment i la impotència són símptomes que deriven de l’engabiament i són difícil de comprendre i alhora d’explicar. Per tant la manera com Rilke tracta aquest tema és realment especial e diferent, fent una bonica metàfora.