Blogia
LoveisGone

Rainer Maria Rilke

Hora Greu (poema de Rilke)

Hora Greu (poema de Rilke)

HORA GREU

Qui ara plora onsevulla en el món,
    sense causa plora en el món,
    plora per mi.

Qui ara riu onsevulla en la nit,
    sense causa riu en la nit,
    riu de mi.

Qui ara camina onsevulla en el món,
    sense causa camina en el món,
    ve cap a mi.

Qui ara es mor onsevulla en el món,
    sense causa es mor en el món,
    em mira.

          (Trad. Carles Riba)

 

 

 

COMENTARI:

La confusió de l’ésser humà en el seu mar de sentiments i fets al llarg de la vida.

La vida, la mort, la tristesa, el riure.

Rilke representa la vida per mitja d’un camí. L’home avança per aquest camí en direcció a la mort. Segons Rilke el que viu sense causa “sense causa camina en el món” , “sense causa riu en la nit” , va amb ell “ ve cap a mi”, “riu de mi”, així podem veure com Rilke també se sent perdut en un món, desemparat i confós.

És interessant com Rilke adreça el poema cap a la seva persona o figura per mitjà de l’atribució de les accions al seu ésser.

“Mi”, “em” són algunes de les paraules que ens ho denota i donen aquest to tan diferent al poema.

La pantera "Der Panther" (poema de Rilke)

 

LA PANTERA

     París, Jardin des Plantes

Té el seu esguard tan fatigat de veure
passar els barrots, que ja res no reté.
És com si mil barrots tan sols hi hagués
i fora d'ells els món ja no existís.

El mòrbid caminar de forts passos flexibles
que gira en cercles molt i molt petits,
és tal com una dansa de força al volt d'un centre
on es dreça atordit un gran voler.

Només a voltes el teló de la pupil·la
s'alça sense remor. Hi entra una imatge i va
creuant la calma tensa dels seus membres
fins que en atènyer el cor deixa de ser.

                    (Trad. Joan Vinyoli)

 

Der Panther

Im Jardin des Plantes, Paris

Sein Blick ist vom Vorübergehn der Stäbe
so müd geworden, dass er nichts mehr hält.
Ihm ist, als ob es tausend Stäbe gäbe
und hinter tausend Stäben keine Welt.

Der weiche Gang geschmeidig starker Schritte,
der sich im allerkleinsten Kreise dreht,
ist wie ein Tanz von Kraft um eine Mitte,
in der betäubt ein großer Wille steht.

Nur manchmal schiebt der Vorhang der Pupille
sich lautlos auf -. Dann geht ein Bild hinein,
geht durch der Glieder angespannte Stille -
und hört im Herzen auf zu sein.


Rainer Maria Rilke, 6.11.1902, Paris

 

 

 

COMENTARI:

Rilke, ens vol descriure amb el seu poema el que suposa l’engabiament. Aquesta privació de llibertat ens la mostra per mitjà de la figura de la pantera.

Un animal salvatge, lliure, ferotge, àgil i equilibrat.

La delicadesa de les formes de l’animal contrasta amb la fredor dels barrots que el reten, i de com aquests en retenen les intencions i alhora els somnis.

Així crec que Rilke utilitzava la pantera per a mostrar-nos una metàfora del que pot provocar la privació de llibertat en un home.

L’ésser humà vol ser lliure i autònom, així com els animals que no poden viure engabiats o empresonat.

L’interior (empresonament) fred, obscur e inflexible, xoca contra la naturalitat, calidesa i fluïdesa de l’exterior (llibertat).

 

He triat aquest poema perquè trobo que és realment interessant parlar de temes com ara la privació de llibertat o no d’un ésser humà o d’un animal.

El patiment i la impotència són símptomes que deriven de l’engabiament i són difícil de comprendre i alhora d’explicar. Per tant la manera com Rilke tracta aquest tema és realment especial e diferent, fent una bonica metàfora.


 

Rainer Maria Rilke

Rainer Maria Rilke

Rose, oh reiner Widerspruch, Lust,
Niemandes Schlaf zu sein unter soviel
Lidern.

Rainer Maria Rilke (4 de desembre de 1875 - 29 de desembre de 1926) és un reconegut poeta austríac en llengua alemanya del segle XX.

Va escriure tant en vers com en una prosa molt lírica. Els seus dos poemes més coneguts són Sonets a Orfeu i les Elegies de Duino. En prosa, les obres més famoses són Cartes a un jove poeta i la Die Aufzeichnungen des Malte Laurids Brigge, gairebé autobiogràfica. També va composar més de 400 poemes en Francès, dedicats al país on va decidir viure, el cantó de Valais a Suïssa.

Va néixer amb el bonic nom de René Karl Wilhelm Johann Josef Maria Rilke a Praga, República Txeca. La seva infantesa i joventut a Praga no van ser gaire felices. El seu pare, Josef Rilke (1838-1906), va esdevenir funcionari del ferrocarril després d'una frustrada carrera militar. La seva mare, Sophie ("Phia") Entz (1851-1931), provenia d'una família industrial benestant de Praga, els Entz-Kinzelbergers, que vivia en un palau a Herrengasse (Panská), on René va passar gran part dels seus primers anys. El matrimoni dels pares es va desfer el 1884. La relació entre Phia i el seu únic fill ben aviat es va veure obstaculitzada pel perenne dol envers la filla més gran (després de la mort de la filla, van obligar Rilke a adoptar el paper de la seva germana, fins i tot vestint-lo de nena quan era molt jove).

Els seus pares van pressionar el jove talent poètic i artístic per fer-lo ingressar en una acadèmia militar, on va romandre de 1886 a 1891, quan la va deixar per malaltia. De 1892 a 1895 va estudiar amb un tutor per preparar l'examen d'ingrès a la Universitat, que va aprovar el 1895. El 1895 i 1896, va estudiar literatura, història de l'art i filosofia a Praga i Munic.

 

 

En aquesta ciutat, l'any 1897, Rainer Maria Rilke va conéixer Lou Andreas-Salome (1861-1937), una viatgera dona de lletres i intel·lectual, i se'n va enamorar. De fet, va canviar-se el nom de "René" a Rainer en demanar-li-ho ella. La intensa relació amb aquesta dona casada, amb qui va emprendre costosos viatges a Rússia, van durar fins el 1900 però fins i tot després de separar-se, Lou va continuar sent la confident més important de l'autor fins a la mort. Com que havia rebut una formació de psicoanalista de 1912 a 1913 amb Sigmund Freud, va compartir els seus coneixements amb Rilke.

L'any 1898, Rilke va emprendre un viatge d'algunes setmanes a Itàlia. El 1899, va viatjar a Moscou, on va conèixer l'escriptor Lleó Tolstoi. Entre maig i agost del 1900, un segon viatge a Rússia, en companyia només de Lou Andreas-Salome, el va tornar a dur a Moscou i Sant Petersburg.

A la tardor d'aquell any, va viatjar a Alemanya, on van presentar-li l'escultora Clara Westhoff (1878-1954), amb qui es va casar a la primavera. Van tenir una filla, Ruth (1901-1972) el desembre de 1901. Tanmateix, Rilke no estava fet per la vida familiar de la classe mitjana: l'estiu del 1902, va abandonar la casa per marxar a París on va escriure una monografia sobre l'escultor August Rodin (1840-1917). De tota manera, la relació entre Rilke i Clara Westhoff va continuar tota la vida.

Al principi, Rilke ho va passar malament a París, una experiència que evocava a la primera part de la seva única novel·la, Els quaderns de Malte Laurids Brigge. Al mateix temps, la trobada amb el modernisme va resultar estimulant: Rilke es va implicar estretament amb l'escultura de Rodin i, més endavant, amb l'obra de Paul Cézanne. Rodin li va ensenyar el valor de l'observació objectiva, que va motivar els Dinggedichten ("poemes objecte") de Rilke, entre ells, el famós "Der Panther" ("La pantera"). En aquests anys, París va anar esdevenint la residència principal de l'autor.

Entre octubre de 1911 i maig de 1912, l'autor va viure al Castell de Duino, prop de Trieste, residència de la Comtessa Maria de Thurn und Taxis. Aquí va començar, el darrer any, el cicle de poemes de Elegies de Duino, que romandria inacabat durant una dècada per culpa d'una llarga crisi de creativitat.

L'esclat de la Primera Guerra Mundial va soprendre Rilke durant una estada a Alemanya. No va poder tornar a París, on les seves propietats van ser confiscades i subhastades. Va passar gran part de la guerra a Munich, de 1914 a 1916 va viure un tempestuós afer amb la pintora Lou Albert-Lasard.

Rilke va ser reclutat a principis de 1916 i la va tocar passar l'entrenament bàsic a Viena. Uns influents amics van intercedir per ell i el van transferir a l'oficina d'arxius de guerra per salvar-lo de l'exèrcit el 9 de juny d'aquell any. Una vegada més va passar el seu temps a Munich, llevat d'una estada al Gut Bockel de Hertha Koenig a Westfàlia. L'experiència traumàtica del servei militar, en reviure dels horrors de l'acadèmia militar, gairebé el va fer emmudir com a poeta.

L'11 de juny de 1919, Rilke va viatjar de Munich a Suïssa. El motiu declarat era una invitació per a una conferència a Zurich, però l'autèntica era escapar del caos de la postguerra i reprendre la feina amb les Elegies de Duino. La recerca d'un lloc escaient i assequible on viure va resultar força difícil. Entre altes, el poeta va viure a Soglio, Locarno, i Berg am Irchel. Finalment l'estiu de 1921 va poder trobar una residència permanent al Castell de Muzot, prop de Sierre al Valais. Durant maig de 1922, el seu mecenes, Werner Reinhart, va comprar l'edifici per tal que Rilke hi visqués sense pagar el lloguer.

En un intens període creatiu, l'autor va completar les Elegies de Duino durant unes setmanes de febrer de 1922. Abans i després, va escriure les dues parts d'un cicle de poemes Sonets a Orfeu (que han estat traduïts al català en vers). Es tracta de dues de les obres principals de Rilke.

A partir de 1923, el poeta patia cada vegada més problemes de salut que requerien llargues estades al sanatori de Territet, prop de Montreux, al llac de Ginebra. La llarga estada a París entre gener i agost de 1925 fou un intent d'escapar de la malaltia amb un canvi de decorat i de condicions de vida. Malgrat tot, encara va publicar poemes solts importants els anys 1923 a 1926 (inclosos Gong i Mausoleu), a més d'una exhaustiva obra lírica en francès.

Només poc després de morir es diagnosticà la malaltia de Rilke: leucèmia. El poeta morí el 29 de desembre de 1926 al sanatori de Valmont, a Suïssa, i l'enterraren el 2 de gener de 1927 al cementiri de Raron, a l'Oest de Visp.