Hora Greu (poema de Rilke)

HORA GREU

Qui ara plora onsevulla en el món,
    sense causa plora en el món,
    plora per mi.

Qui ara riu onsevulla en la nit,
    sense causa riu en la nit,
    riu de mi.

Qui ara camina onsevulla en el món,
    sense causa camina en el món,
    ve cap a mi.

Qui ara es mor onsevulla en el món,
    sense causa es mor en el món,
    em mira.

          (Trad. Carles Riba)

 

 

 

COMENTARI:

La confusió de l’ésser humà en el seu mar de sentiments i fets al llarg de la vida.

La vida, la mort, la tristesa, el riure.

Rilke representa la vida per mitja d’un camí. L’home avança per aquest camí en direcció a la mort. Segons Rilke el que viu sense causa “sense causa camina en el món” , “sense causa riu en la nit” , va amb ell “ ve cap a mi”, “riu de mi”, així podem veure com Rilke també se sent perdut en un món, desemparat i confós.

És interessant com Rilke adreça el poema cap a la seva persona o figura per mitjà de l’atribució de les accions al seu ésser.

“Mi”, “em” són algunes de les paraules que ens ho denota i donen aquest to tan diferent al poema.