Miquel Martí i Pol
Biografia
Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per llegir abundosament, i que el feu decidir dedicar-se a l'escriptura.
El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, el que li provocà que l'any 1973 hagués d'abandonar la seva feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.
El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.
Morí l'11 de novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.
Transcendència o importància literària:
El 1954 va publicar el seu primer llibre de poesia i guanya el Premi Ossa menor amb Paraules al vent. L'any 1977 rebé el Premi Lletra d'Or per la seva obra El llarg viatge, i al llarg de la seva carrera ha rebut tres vegades el Premi de la Crítica de poesia catalana l'any 1979 per Estimada Marta, el 1991 per Suite de Parlavà i el 1994 per Un hivern plàcid.
En les últimes dècades del segle XX, la seva obra va esdevenir popular entre el públic en general. Al moment de la seva mort, Martí i Pol era el poeta viu en llengua catalana més llegit i més conegut.
També va destacar com a traductor al català d'Antoine de Saint-Exupéry (Ciutadella, en col·laboració amb Jordi Sarsanedas, 1965), Georges Arnaud (El salari de la por, 1968) Simone de Beauvoir (La mesura de l'home, 1969), Claude Lévi-Strauss (Tristos tròpics, 1969, El pensament salvatge, 1971), i d'obres de Guillaume Apollinaire, Gustave Flaubert, Émile Zola, Jean Racine, Joris-Karl Huysmans i Roland Barthes, entre d'altres.
Els poemes escollits d'aquest autor han estat:
LLETRA A DOLORS
Em costa imaginar-te absent per sempre. Tants de records de tu se m'acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te. No vull parlar-te amb veu melangiosa, la teva mort no em crema les entranyes, ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure; em dol saber que no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia; però d'aquest dolor en trec la força per escriure aquests mots i recordar-te. Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer sabent que tu creixes amb mi: projectes, il.lusions, desigs, prenen volada per tu i amb tu, per molt distants que et siguin, i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los. Te'm fas present en les petites coses i és en elles que et penso i que t'evoco, segur com mai que l'única esperança de sobreviure és estimar amb prou força per convertir tot el que fem en vida i acréixer l'esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses, maduraran els blats i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies; tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre entre el record de tu, que m'acompanyes, i aquell esforç, que prou que coneixes, de persistir quan res no ens és propici. Des d'aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina. Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se'm representa sorprenentment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-se absent per sempre.
Aquest poema a sigut escullit per el tipus de sentiment que Martí i Pol expressa al escriure'l, la melancolia per l'amor perdut, l'expressió de soledat,
l'annel per la seva estimada que no tornarà, etc. Tots aquests sentiments, com a jove adolescent melancòlic que sóc, són sobint sentits per la meva persona,
per lo qual al llegir aquest poema m'he sentit identificat. L'altre motiu és la gran bellesa i sinceritat amb la que l'autor mostra i descriu els seus sentiments.
En general els poemes on es tracten temes com ara l'amor, són de gran interes per el lector, ja que permeten que aquest es senti identificat d'alguna manera amb el que l'autor exposa.
COMPLIMENT A ANTONIO MACHADO
No t'he dut flors, Antonio, t'he portat un silenci amorós, per no interrompre el teu íntim diàleg amb la mort que fa tants anys que dura. Compartir-te ha estat deturar el temps, per retrobar-me més ingenu que mai i amb un sanglot a flor de pell, com una criatura. No t'he dut res, Antonio, però estimo més que abans aquest mar que m'ha vist créixer i prop del qual confio de morir d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyaves. Aquest poema ha sigut escollit perqué es un petit homenatge que Martí i Pol va fer a Antonio Machado, i m'ha entendrit veure com Martí i Pol en una de les seves composicions li feia un tribut a un amic i company seu. L'amistat entre aquests dos grans artistes i l'homenatge retribuit d'un a l'altre, són motius suficients com per destacar aquest poema entre molts d'altres. Dos grans poetes Miquel Martí i Pol i Antonio Machado.
Aquest Poema ha estat escollit per el fet de que Miquel Martí i Pol hagi fet un homenatge al seu amic i company, Antonio Machado. El tribut de Martí i Pol al difunt, alavant-lo i mostrant-li la seva gran amistat, ha sigut motiu suficient, per fer que al llegir el poema hem sembles una composició a destacar d'entre la resta. L'emotivitat del autor al dirigir-se al seu amic (difunt) i la sensibilitat de les seves paraules, capten l'essencia del que es realment la amistat, motiu per el qual me interesant en aquest poema.
